Que raó tenia Rubén Blades quan ens cantava en el su mític Pedro Navaja, “la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida” Poc ens imaginàvem tres mesos enrere que l’arribada de dos perfectes desconeguts al nostre celler, avui, divendres 12 de juny, suposaria la marxa de l’Helene i Luigi, dos membres més de la petita família de Vinya els Vilars.

Una de les millors coses de la vida és que cada dia pots viure una nova història i aquesta neix amb l’arribada a Arbeca, a Vinya els Vilars, que també té lo seu, de dues enoturistes de terres llunyanes, d’allà, de l’illa de Man, als confins de la “Pèrfida Albion”. “Van aterrar” amb la seva autocaravana en la nostra àrea d’autocaravanes, com tants altres ho han fet al llarg d’aquests anys, amb la intenció de passar un parell de dies per conèixer les nostres terres, els nostres vins, però la casualitat o el destí, sempre el destí, va fer que la seva arribada es produís un dia abans del confinament a causa de la Covid-19, impedint la vostra marxa i convertint al nostre pàrquing en la vostra nova i inusitada llar; i ja se sap, que si hi ha llar, es crea familia.

A poc a poc, aquests tres mesos de confinament conjunt, de convivència, de compartir experiències, alegries, emocions i sentiments contradictoris han esdevingut els fonaments sobre els quals s’ha forjat una forta i sincera amistat i que provoca que avui, quan ja podeu iniciar, com el Fill Pròdig, el retorn a casa vostra, a la llunyana Anglaterra, sentim que amb la vostra partida es van dos membres de la nostra família.

Contents pel vostre retrobament amb els vostres éssers estimats, però tristos pel buit de la partida dels éssers estimats. Segur que els nostres camins es tornaran a ajuntar, però no per això deixen d’envair-nos aquests sentiments d’alegria i tristor.

Helena, Luigi, sense cap mena de dubte hem viscut, hem compartit uns dies intensos i, tot i les dificultats, aquesta experiència marcarà, en bona mesura, les nostres vides. Amb la vostra marxa us porteu una miqueta d’aquestes terres, de nosaltres…, però com a persones entranyables i generoses que sou ens deixeu tantes i tantes coses: la vostra alegria, experiències i vivències, anècdotes… Incansables viatgers, gràcies per compartir amb nosaltres aquests dies “grisos”, que gràcies a la vostra presència i companyonia han esdevingut més lluminosos.

“Jo no viatjo per arribar, si no per anar. Pel fet de viatjar, la qüestió és moure’s”, cèlebre frase de Robert Louis Stevenson, autor de l’Illa del Tresor, entre altres grans novel·les. Gràcies a aquesta, la vostra gran passió, s’ha forjat una amistat que perdurarà per sempre. No deixeu de viatjar i brindar a altres l’oportunitat de compartir un temps amb vosaltres.

Avui no diem adéu, més bé és un fins ara. En el vostre viatge vital els nostres camins, les nostres passes, segur tornaran a trobar-se en una altra cruïlla.