![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/79830ce2.jpg\")
Imatge: Celler Vinya els Vilars<\/em><\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\nFa 2.700 anys els ibers ja plantaven vinya a Arbeca<\/strong>. A la fabulosa fortalesa d\u2019Els Vilars<\/strong> s\u2019hi han trobat restes de llavors de ra\u00efm i de figues, a m\u00e9s de cereals i llegums. A pocs quil\u00f2metres d\u2019un dels jaciments arqueol\u00f2gics m\u00e9s ben conservats d\u2019Europa hi ha el celler familiar Vinya Els Vilars. L\u2019Antonio Aldom\u00e0<\/strong> i la Maria Jos\u00e9 P\u00e9rez<\/strong> hi han tornat a plantar vinya, homenatjant els pioners que van iniciar el cultiu fa gaireb\u00e9 3.000 anys<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nEl celler beu d\u2019aquesta tradici\u00f3. Els vins tenen etiquetes basades en car\u00e0cters i s\u00edmbols dels ibers, que tamb\u00e9 es poden veure a les parets del celler. A Vinya Els Vilars<\/strong> tenen especial cura de l\u2019enoturisme, com explica Mar\u00eda Jos\u00e9 P\u00e9rez. \u201cNosaltres recomanem que vingueu amb una autocaravana. Tenim una \u00e0rea on hi trobareu de tot: llum, aigua i possibilitat de carregar i descarregar\u201d. Molts turistes<\/strong> de Catalunya, Espanya i Europa hi arriben atrets per la triple combinaci\u00f3 de vins del celler de la DO Costers, oli d\u2019oliva de la Cooperativa (visca l\u2019arbequina!) i els misteris que encara avui en dia envolten el jaciment d\u2019Els Vilars.
![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/c6c80208.jpg\")
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nEl jaciment dels Vilars d’Arbeca, considerada una mini-Troya (Foto de Lleida.com)<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Els arque\u00f2legs encara no s\u2019expliquen algunes de les meravelles<\/strong> que amaga el jaciment. Per qu\u00e8 fa 2.800 anys alg\u00fa voldria construir una fortalesa inexpugnable d\u2019unes caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques tan ins\u00f2lites? Hi havia murs<\/strong> de cinc metres d\u2019amplada per cinc d\u2019al\u00e7ada, fossars<\/strong> amb m\u00e9s de 20 metres d\u2019amplada i uns quants de fond\u00e0ria, camps plens de temibles trampes com els \u2018cavalls frisis\u2019. A dins s\u2019hi amagava una ciutadella<\/strong> incre\u00efble, on s\u2019hi ha trobat un entramat urb\u00e0 de cases, carrers i clavegueram<\/strong> incre\u00efble per una poblaci\u00f3 de l\u2019Edat del Ferro, al voltant del 750 abans de la nostra era. Els experts estan intentant entendre per qu\u00e8 hi havia tombes<\/strong> amb fetus de cavalls.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nHist\u00f2ries de monjos desterrats i \u00e0ngels que s\u2019enduien el vi <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/e83c8b7d.jpg\")
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
El celler Purgatori est\u00e0 envoltat de vinyes <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Tot i que el celler Purgatori<\/strong>, de Fam\u00edlia Torres<\/strong> (Juneda) no es pot visitar actualment, la seva hist\u00f2ria mereix una menci\u00f3. Per qu\u00e8 es diu Purgatori? Al voltant del 1770, l\u2019orde de monjos benedictins de Montserrat<\/strong> van adquirir la finca, coneguda com El Mas de l\u2019Arany\u00f3<\/strong>. \u00c9s un tros de terra immens de gaireb\u00e9 900 hect\u00e0rees. A l\u2019hivern hi fa un fred terrible, amb pluja i boira abundant. Per contra, a l\u2019estiu les temperatures arriben a ser infernals, amb un contrast t\u00e8rmic molt marcat entre el dia i la nit. Treballar aqu\u00ed havia de ser un veritable sacrifici. Per aix\u00f2 l\u2019Abat de Montserrat<\/strong> hi enviava els monjos que havien com\u00e8s certs pecats. Els vilatans aviat van batejar-la com \u201cEl purgatori\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nLa hist\u00f2ria havia pr\u00e0cticament desaparegut quan Fam\u00edlia Torres va adquirir les terres el 1999. El sol molt, molt pobre i les dif\u00edcils condicions clim\u00e0tiques la convertien en un suplici pels monjos, per\u00f2 podrien ser unes vinyes on hi nasquessin excel\u00b7lents vins, va pensar Miquel Torres Maczassek<\/strong>, cinquena generaci\u00f3 de la fam\u00edlia. Durant anys aquest clima ha servit de laboratori per plantar varietats tradicionals, adaptades al territori, com la garnatxa, la carinyena, i tamb\u00e9 la gonfaus<\/strong>, un ra\u00efm de varietat ancestral que s\u2019ha adaptat a Juneda com un monjo desterrat. Aquest ra\u00efm desplega els seus encants en un percentatge petit en les darreres edicions del vi \u201cPurgatori\u201d. Si visiteu la finca trobareu que ara hi ha plantades prop de 200 hect\u00e0rees, algunes en vas, a la manera antiga. S\u00f3n plantes petites, donada la pobresa del terrer, com les oliveres antiqu\u00edssimes, que donen una producci\u00f3 molt baixa, per\u00f2 una qualitat molt alta.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/4d472332.jpg\")
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
David Barriche, en\u00f2leg del celler Purgatori amb una de les ampolles del celler<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Aix\u00f2 ho sabien els monjos<\/strong>: els de Montserrat i els que havien de purgar els seus pecats. De fet, \u201cla llegenda diu que el vi era tan bo que desapareixia misteriosament\u201d, reconeix Miquel Torres. \u201cEls monjos en culpaven els \u00e0ngels\u201d, precisa. Hist\u00f2ries com aquesta les explica Joan Farr\u00e9<\/strong>, responsable de les vinyes. En Joan va n\u00e9ixer al Mas, perqu\u00e8 els seus pares eren els masovers. El celler va ser un punt neur\u00e0lgic per a la DO Costers abans de la seva creaci\u00f3, als anys 80. El nou celler es va construir el 2007 al costat de l\u2019antic. A dins trobeu l\u2019escut d\u2019armes<\/strong> de l\u2019Abadia de Montserrat als panys de les portes i en pedres picades al llindar de les portes. A la part subterr\u00e0nia es mantenen les cel\u00b7les on els monjos hi guardaven el vi en b\u00f3tes que despr\u00e9s acabarien al cel. Les anyades de Purgatori estan elaborades amb garnatxa, carinyena i syrah. Si el tasteu entendreu per qu\u00e8 els \u00e0ngels podran no tenir sexe, per\u00f2 s\u00ed intel\u00b7lig\u00e8ncia. <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nObres d\u2019art en un museu a l\u2019aire lliure, que podeu seguir a m\u00f2bil <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/f2467d76.jpg\")
La Sargantaneta, la barca de Carlos Santos que penja de dalt d’un arbre \u00e9s una de les obres m\u00e9s simb\u00f2liques<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
A la Pobla de C\u00e9rvoles<\/strong> hi ha un celler que s\u2019ha fet fam\u00f3s per les seves obres d\u2019art. I no parlem (nom\u00e9s) dels seus vins, de la DO Costers del Segre. Entremig de les vinyes del celler Mas Blanch i Jov\u00e9<\/strong> hi ha obres d\u2019artistes com Josep Guinovart, Carles Santos, Gregorio Iglesias, Frederic Amat o Eva Lootz. La hist\u00f2ria \u00e9s bonica, i m\u00e9s encara si us l\u2019expliquen en Joan Jov\u00e9, la Sara Balasch o la Sara Jov\u00e9,<\/strong> la filla dels dos fundadors. El m\u00e9s impressionant \u00e9s que la vida a pag\u00e8s es fa art a Mas Blanch i Jov\u00e9.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nLa fam\u00edlia Jov\u00e9 va adquirir les terres per construir-hi un somni: tenir una finca on escapar-se d\u2019Agramunt. Treballaven en un taller artes\u00e0 de ferro. Despr\u00e9s va venir el celler. L\u2019amor per la terra i per l\u2019art va incentivar una relaci\u00f3 d\u2019amistat amb l\u2019artista Josep Guinovart<\/strong>. \u201cEn una d\u2019aquestes trobades va anar prenent forma la idea de fer \u2018La vinya dels artistes\u2019\u201d, explica Sara Balasch<\/strong>. La idea d\u2019en Guinovart va prendre forma despr\u00e9s de la seva mort, quan la fam\u00edlia va comprar un antic camp d\u2019ametllers i van comen\u00e7ar a col\u00b7locar les escultures de l\u2019artista a l\u2019aire lliure. A poc a poc cada any hi havia una nova escultura, de Carles Santos<\/strong>, d\u2019Evru,… que anaven poblant la vinya i convertint-la en el qu\u00e8 \u00e9s actualment: un museu a l\u2019aire lliure.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/5a8a89a0.jpg\")
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
La visita \u00e9s molt recomanable perqu\u00e8 \u00e9s molt emp\u00e0tica<\/strong>. S\u2019adapta a tots els p\u00fablics. Des d\u2019una parella sola que vulgui passejar tranquil\u00b7lament per les vinyes<\/strong> fins a fam\u00edlies<\/strong> amb canalla. Hi ha molt d\u2019espai per badar i un parc infantil. Al celler podeu descarregar-vos una aplicaci\u00f3 de m\u00f2bil que us permet descobrir la dotzena d\u2019obres d\u2019art que hi ha exposades en diferents idiomes. El passeig \u00e9s un tresor<\/strong>. En acabat podeu tastar els vins del celler. I si voleu, tamb\u00e9 es pot agafar un cistell amb vi, embotit, pa de poble i dol\u00e7os per cruspir-se\u2019l sense pressa sota una obra d\u2019art. ‘La vinya dels artistes’ resumeix la dignitat de treballar la terra: paisatge, ecologisme i fam\u00edlia. Tres idees que mereixen estar en un museu. Per\u00f2 nom\u00e9s ho estan al seu, que \u00e9s una vinya: tan senzill i a l’hora tan profund.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nLa ruta de les cabanes de volta i el Vilosell <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/11e496a7.jpg\")
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
A la DO Costers del Segre<\/strong>, amb set subzones, m\u00e9s de quaranta cellers i prop de 250 refer\u00e8ncies de vins hi trobareu pobles de tot tipus. Pobles per descordar-vos un punt el trau del cintur\u00f3, pobles per deixar-vos acaronar pel sol d\u2019hivern reflectit a la neu, pobles per oblidar que ven\u00edeu de la ciutat i sentir-vos que sou habitants de petites col\u00f2nies agr\u00edcoles i pobles per fer-se vells<\/strong>. Aquest \u00faltim \u00e9s El Vilosell<\/strong>. Un pessebre. Un tossal en plena plana de Les Garrigues<\/strong>, on no hi arriba la boira. Sempre que hi hem anat (m\u00e9s d\u2019una desena de vegades) hi fa sol. \u00c9s bonic buscar una cadira i asseure\u2019s al sol amb una copa de vi, sentint que l\u2019univers s\u2019ha aturat, tot d\u2019una, i que no us fareu vells ni un instant m\u00e9s.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n\u201cLa demarcaci\u00f3 de Lleida \u00e9s eminentment rural, formada per pagesos\u201d, explica Tom\u00e0s Cusin\u00e9<\/strong>, president de la DO Costers. La sensaci\u00f3 de desconnexi\u00f3 metropolitana \u00e9s complerta. Al Vilosell, Cusin\u00e9 hi va fundar el celler que porta el seu nom. En total t\u00e9 quatre cellers: Castell del Remei, C\u00e9rvoles i Cara Nord, a la DO Conca de Barber\u00e0. Aquest \u00e9s el seu projecte m\u00e9s personal. A m\u00e9s del celler, que es pot visitar, hi ha un Wine hotel<\/strong> memorable, amb llar de foc i vistes a la rambleta del poble. Les Garrigues es poden beure, tastar i somniar en un llit de sis pams i mig.
![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/93284ea8.jpg\")
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nGemma Plazas, Joel D\u00edaz i Tom\u00e0s Cusin\u00e9, en una de les vinyes del celler<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
L\u2019orografia de la comarca s\u2019ent\u00e9n quan visites les vinyes<\/strong> d\u2019aquest celler. La major part dels boscos estan formats per matolls, de menys de dos metres, l\u2019al\u00e7ada d\u2019una persona, amb pocs pins i ombres escasses. Enmig d\u2019una clariana hi apareix una vinya, com una festa sorpresa. En una d\u2019elles hi descobrim una cabana de volta<\/strong>, una construcci\u00f3 contempor\u00e0nia de pedra seca. N\u2019hi ha unes quantes i s\u2019han conservat molt b\u00e9. Fins i tot es poden resseguir en una ruta on us explicaran la seva hist\u00f2ria. Arquitectura pagesa<\/strong> feta per guardar-hi eines i bestiar, amb un sostre de volta catalana inequ\u00edvoc.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nLes Garrigues, a trav\u00e9s dels seus vins <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n![\"Image\"](\"https:\/\/enoturista.cat\/docs\/63751f72.jpeg\")
Celler Clos Pons en una imatge de la seva web<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Hi ha viticultors de Les Garrigues que defineixen els seus vins com a \u201cviticultura extrema\u201d. \u00c9s el cas de Clos Pons<\/strong>, a l\u2019Albag\u00e9s. L\u2019altitud marca car\u00e0cter. \u201cLes vinyes estan a uns 500 metres sobre el nivell del mar, amb hiverns molt freds i estius molt c\u00e0lids, on el cep pateix perqu\u00e8 rep molt fort. Sumat a s\u00f2ls molt pobres i amb una producci\u00f3 molt baixa. S\u00ed que s\u00f3n extrems\u201d, explica Eduard Pons<\/strong>. El seu celler fa alguns dels vins m\u00e9s reconeguts de la comarca, molts dels quals s\u00f3n de gamma alta<\/strong>, evidenciant la dificultat de producci\u00f3. La seva aposta per l\u2019enoturisme tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant: podeu visitar el celler i gaudir d\u2019un esmorzar llegendari. <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nA difer\u00e8ncia d\u2019altres subzones de la DO Costers, a Les Garrigues les varietats predominants de ra\u00efm s\u00f3n tradicionals<\/strong>. La m\u00e9s plantada en negre \u00e9s la Garnatxa i en blanc el Macabeu. Per\u00f2 hi ha fins a 22 varietats diferents, entre tradicionals i foranes, de les 29 que accepta la DO. A Les Garrigues hi ha prop de 600 hect\u00e0rees plantades, de les quals prop de 400 s\u00f3n negres i unes 200 s\u00f3n de varietats blanques.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nUna altra de les grans apostes de la DO \u00e9s la conversi\u00f3 cap a l\u2019ecologia. Els pagesos saben millor que ning\u00fa el valor de treballar la terra amb la m\u00ednima intervenci\u00f3. \u00c9s el cas del celler Matallonga<\/strong>, a Fulleda, on la Rosa Xifr\u00e9 i en Joan Penella han aprofitat aquest 2020 per fer la conversi\u00f3 total cap a vins biodin\u00e0mics. \u201cDes del primer moment ten\u00edem molt clar com vol\u00edem treballar i vam anar reconvertint les nostres vinyes en ecol\u00f2giques, per\u00f2 amb aix\u00f2 no en vam tindre prou, som persones inquietes i vam fer un pas m\u00e9s, comen\u00e7ar a treballar part de les nostres finques amb agricultura regenerativa\u201d, explica aquesta fam\u00edlia a la seva p\u00e0gina web. El projecte va comen\u00e7ar el 2010 i 10 anys despr\u00e9s (en un any molt dif\u00edcil per la pand\u00e8mia i molt complicat a la vinya pels fongs) han fet un pas valent i combatiu. S\u00f3n un celler familiar, que elabora vins naturals, d\u2019edicions limitades.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
Les Garrigues a Barcelona<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Una altra de les propostes per descobrir la comarca sense moure-us de Barcelona \u00e9s visitar la botiga \u201cLes Garrigues, colors i emocions<\/strong>\u201d, al Mercat de la Concepci\u00f3 de Barcelona. L\u2019Erika Budria Becker us atendr\u00e0 amb un enorme somriure. A la parada del mercat hi ha protagonisme pels vins, vermuts, alguns destil\u00b7lats, olis extra verge, els fruits secs, i fins i tot sabons ecol\u00f2gics. La iniciativa parteix del Consell Comarca<\/strong>l i d\u2019algunes empreses de la zona, que volen promoure el producte de qualitat i ecol\u00f2gic de la zona. \u201cSobretot hi tenim elaboracions artesanes de petits productors de la comarca\u201d, assegura Budria. A la botiga tamb\u00e9 es treballa molt i b\u00e9 la promoci\u00f3 tur\u00edstica. \u00c9s com una ag\u00e8ncia de viatges<\/strong>. Podeu comprar qualsevol producte, emportar-vos-el a casa i decidir si la seva etiqueta \u00e9s pr\u00e0cticament un bitllet per anar a visitar la comarca. <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
El celler beu d\u2019aquesta tradici\u00f3. Els vins tenen etiquetes basades en car\u00e0cters i s\u00edmbols dels ibers, que tamb\u00e9 es poden veure a les parets del celler. A Vinya Els Vilars<\/strong> tenen especial cura de l\u2019enoturisme, com explica Mar\u00eda Jos\u00e9 P\u00e9rez. \u201cNosaltres recomanem que vingueu amb una autocaravana. Tenim una \u00e0rea on hi trobareu de tot: llum, aigua i possibilitat de carregar i descarregar\u201d. Molts turistes<\/strong> de Catalunya, Espanya i Europa hi arriben atrets per la triple combinaci\u00f3 de vins del celler de la DO Costers, oli d\u2019oliva de la Cooperativa (visca l\u2019arbequina!) i els misteris que encara avui en dia envolten el jaciment d\u2019Els Vilars. Els arque\u00f2legs encara no s\u2019expliquen algunes de les meravelles<\/strong> que amaga el jaciment. Per qu\u00e8 fa 2.800 anys alg\u00fa voldria construir una fortalesa inexpugnable d\u2019unes caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques tan ins\u00f2lites? Hi havia murs<\/strong> de cinc metres d\u2019amplada per cinc d\u2019al\u00e7ada, fossars<\/strong> amb m\u00e9s de 20 metres d\u2019amplada i uns quants de fond\u00e0ria, camps plens de temibles trampes com els \u2018cavalls frisis\u2019. A dins s\u2019hi amagava una ciutadella<\/strong> incre\u00efble, on s\u2019hi ha trobat un entramat urb\u00e0 de cases, carrers i clavegueram<\/strong> incre\u00efble per una poblaci\u00f3 de l\u2019Edat del Ferro, al voltant del 750 abans de la nostra era. Els experts estan intentant entendre per qu\u00e8 hi havia tombes<\/strong> amb fetus de cavalls.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Tot i que el celler Purgatori<\/strong>, de Fam\u00edlia Torres<\/strong> (Juneda) no es pot visitar actualment, la seva hist\u00f2ria mereix una menci\u00f3. Per qu\u00e8 es diu Purgatori? Al voltant del 1770, l\u2019orde de monjos benedictins de Montserrat<\/strong> van adquirir la finca, coneguda com El Mas de l\u2019Arany\u00f3<\/strong>. \u00c9s un tros de terra immens de gaireb\u00e9 900 hect\u00e0rees. A l\u2019hivern hi fa un fred terrible, amb pluja i boira abundant. Per contra, a l\u2019estiu les temperatures arriben a ser infernals, amb un contrast t\u00e8rmic molt marcat entre el dia i la nit. Treballar aqu\u00ed havia de ser un veritable sacrifici. Per aix\u00f2 l\u2019Abat de Montserrat<\/strong> hi enviava els monjos que havien com\u00e8s certs pecats. Els vilatans aviat van batejar-la com \u201cEl purgatori\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n La hist\u00f2ria havia pr\u00e0cticament desaparegut quan Fam\u00edlia Torres va adquirir les terres el 1999. El sol molt, molt pobre i les dif\u00edcils condicions clim\u00e0tiques la convertien en un suplici pels monjos, per\u00f2 podrien ser unes vinyes on hi nasquessin excel\u00b7lents vins, va pensar Miquel Torres Maczassek<\/strong>, cinquena generaci\u00f3 de la fam\u00edlia. Durant anys aquest clima ha servit de laboratori per plantar varietats tradicionals, adaptades al territori, com la garnatxa, la carinyena, i tamb\u00e9 la gonfaus<\/strong>, un ra\u00efm de varietat ancestral que s\u2019ha adaptat a Juneda com un monjo desterrat. Aquest ra\u00efm desplega els seus encants en un percentatge petit en les darreres edicions del vi \u201cPurgatori\u201d. Si visiteu la finca trobareu que ara hi ha plantades prop de 200 hect\u00e0rees, algunes en vas, a la manera antiga. S\u00f3n plantes petites, donada la pobresa del terrer, com les oliveres antiqu\u00edssimes, que donen una producci\u00f3 molt baixa, per\u00f2 una qualitat molt alta.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Aix\u00f2 ho sabien els monjos<\/strong>: els de Montserrat i els que havien de purgar els seus pecats. De fet, \u201cla llegenda diu que el vi era tan bo que desapareixia misteriosament\u201d, reconeix Miquel Torres. \u201cEls monjos en culpaven els \u00e0ngels\u201d, precisa. Hist\u00f2ries com aquesta les explica Joan Farr\u00e9<\/strong>, responsable de les vinyes. En Joan va n\u00e9ixer al Mas, perqu\u00e8 els seus pares eren els masovers. El celler va ser un punt neur\u00e0lgic per a la DO Costers abans de la seva creaci\u00f3, als anys 80. El nou celler es va construir el 2007 al costat de l\u2019antic. A dins trobeu l\u2019escut d\u2019armes<\/strong> de l\u2019Abadia de Montserrat als panys de les portes i en pedres picades al llindar de les portes. A la part subterr\u00e0nia es mantenen les cel\u00b7les on els monjos hi guardaven el vi en b\u00f3tes que despr\u00e9s acabarien al cel. Les anyades de Purgatori estan elaborades amb garnatxa, carinyena i syrah. Si el tasteu entendreu per qu\u00e8 els \u00e0ngels podran no tenir sexe, per\u00f2 s\u00ed intel\u00b7lig\u00e8ncia. <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n A la Pobla de C\u00e9rvoles<\/strong> hi ha un celler que s\u2019ha fet fam\u00f3s per les seves obres d\u2019art. I no parlem (nom\u00e9s) dels seus vins, de la DO Costers del Segre. Entremig de les vinyes del celler Mas Blanch i Jov\u00e9<\/strong> hi ha obres d\u2019artistes com Josep Guinovart, Carles Santos, Gregorio Iglesias, Frederic Amat o Eva Lootz. La hist\u00f2ria \u00e9s bonica, i m\u00e9s encara si us l\u2019expliquen en Joan Jov\u00e9, la Sara Balasch o la Sara Jov\u00e9,<\/strong> la filla dels dos fundadors. El m\u00e9s impressionant \u00e9s que la vida a pag\u00e8s es fa art a Mas Blanch i Jov\u00e9.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n La fam\u00edlia Jov\u00e9 va adquirir les terres per construir-hi un somni: tenir una finca on escapar-se d\u2019Agramunt. Treballaven en un taller artes\u00e0 de ferro. Despr\u00e9s va venir el celler. L\u2019amor per la terra i per l\u2019art va incentivar una relaci\u00f3 d\u2019amistat amb l\u2019artista Josep Guinovart<\/strong>. \u201cEn una d\u2019aquestes trobades va anar prenent forma la idea de fer \u2018La vinya dels artistes\u2019\u201d, explica Sara Balasch<\/strong>. La idea d\u2019en Guinovart va prendre forma despr\u00e9s de la seva mort, quan la fam\u00edlia va comprar un antic camp d\u2019ametllers i van comen\u00e7ar a col\u00b7locar les escultures de l\u2019artista a l\u2019aire lliure. A poc a poc cada any hi havia una nova escultura, de Carles Santos<\/strong>, d\u2019Evru,… que anaven poblant la vinya i convertint-la en el qu\u00e8 \u00e9s actualment: un museu a l\u2019aire lliure.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n La visita \u00e9s molt recomanable perqu\u00e8 \u00e9s molt emp\u00e0tica<\/strong>. S\u2019adapta a tots els p\u00fablics. Des d\u2019una parella sola que vulgui passejar tranquil\u00b7lament per les vinyes<\/strong> fins a fam\u00edlies<\/strong> amb canalla. Hi ha molt d\u2019espai per badar i un parc infantil. Al celler podeu descarregar-vos una aplicaci\u00f3 de m\u00f2bil que us permet descobrir la dotzena d\u2019obres d\u2019art que hi ha exposades en diferents idiomes. El passeig \u00e9s un tresor<\/strong>. En acabat podeu tastar els vins del celler. I si voleu, tamb\u00e9 es pot agafar un cistell amb vi, embotit, pa de poble i dol\u00e7os per cruspir-se\u2019l sense pressa sota una obra d\u2019art. ‘La vinya dels artistes’ resumeix la dignitat de treballar la terra: paisatge, ecologisme i fam\u00edlia. Tres idees que mereixen estar en un museu. Per\u00f2 nom\u00e9s ho estan al seu, que \u00e9s una vinya: tan senzill i a l’hora tan profund.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n A la DO Costers del Segre<\/strong>, amb set subzones, m\u00e9s de quaranta cellers i prop de 250 refer\u00e8ncies de vins hi trobareu pobles de tot tipus. Pobles per descordar-vos un punt el trau del cintur\u00f3, pobles per deixar-vos acaronar pel sol d\u2019hivern reflectit a la neu, pobles per oblidar que ven\u00edeu de la ciutat i sentir-vos que sou habitants de petites col\u00f2nies agr\u00edcoles i pobles per fer-se vells<\/strong>. Aquest \u00faltim \u00e9s El Vilosell<\/strong>. Un pessebre. Un tossal en plena plana de Les Garrigues<\/strong>, on no hi arriba la boira. Sempre que hi hem anat (m\u00e9s d\u2019una desena de vegades) hi fa sol. \u00c9s bonic buscar una cadira i asseure\u2019s al sol amb una copa de vi, sentint que l\u2019univers s\u2019ha aturat, tot d\u2019una, i que no us fareu vells ni un instant m\u00e9s.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n \u201cLa demarcaci\u00f3 de Lleida \u00e9s eminentment rural, formada per pagesos\u201d, explica Tom\u00e0s Cusin\u00e9<\/strong>, president de la DO Costers. La sensaci\u00f3 de desconnexi\u00f3 metropolitana \u00e9s complerta. Al Vilosell, Cusin\u00e9 hi va fundar el celler que porta el seu nom. En total t\u00e9 quatre cellers: Castell del Remei, C\u00e9rvoles i Cara Nord, a la DO Conca de Barber\u00e0. Aquest \u00e9s el seu projecte m\u00e9s personal. A m\u00e9s del celler, que es pot visitar, hi ha un Wine hotel<\/strong> memorable, amb llar de foc i vistes a la rambleta del poble. Les Garrigues es poden beure, tastar i somniar en un llit de sis pams i mig. L\u2019orografia de la comarca s\u2019ent\u00e9n quan visites les vinyes<\/strong> d\u2019aquest celler. La major part dels boscos estan formats per matolls, de menys de dos metres, l\u2019al\u00e7ada d\u2019una persona, amb pocs pins i ombres escasses. Enmig d\u2019una clariana hi apareix una vinya, com una festa sorpresa. En una d\u2019elles hi descobrim una cabana de volta<\/strong>, una construcci\u00f3 contempor\u00e0nia de pedra seca. N\u2019hi ha unes quantes i s\u2019han conservat molt b\u00e9. Fins i tot es poden resseguir en una ruta on us explicaran la seva hist\u00f2ria. Arquitectura pagesa<\/strong> feta per guardar-hi eines i bestiar, amb un sostre de volta catalana inequ\u00edvoc.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Hi ha viticultors de Les Garrigues que defineixen els seus vins com a \u201cviticultura extrema\u201d. \u00c9s el cas de Clos Pons<\/strong>, a l\u2019Albag\u00e9s. L\u2019altitud marca car\u00e0cter. \u201cLes vinyes estan a uns 500 metres sobre el nivell del mar, amb hiverns molt freds i estius molt c\u00e0lids, on el cep pateix perqu\u00e8 rep molt fort. Sumat a s\u00f2ls molt pobres i amb una producci\u00f3 molt baixa. S\u00ed que s\u00f3n extrems\u201d, explica Eduard Pons<\/strong>. El seu celler fa alguns dels vins m\u00e9s reconeguts de la comarca, molts dels quals s\u00f3n de gamma alta<\/strong>, evidenciant la dificultat de producci\u00f3. La seva aposta per l\u2019enoturisme tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant: podeu visitar el celler i gaudir d\u2019un esmorzar llegendari. <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n A difer\u00e8ncia d\u2019altres subzones de la DO Costers, a Les Garrigues les varietats predominants de ra\u00efm s\u00f3n tradicionals<\/strong>. La m\u00e9s plantada en negre \u00e9s la Garnatxa i en blanc el Macabeu. Per\u00f2 hi ha fins a 22 varietats diferents, entre tradicionals i foranes, de les 29 que accepta la DO. A Les Garrigues hi ha prop de 600 hect\u00e0rees plantades, de les quals prop de 400 s\u00f3n negres i unes 200 s\u00f3n de varietats blanques.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Una altra de les grans apostes de la DO \u00e9s la conversi\u00f3 cap a l\u2019ecologia. Els pagesos saben millor que ning\u00fa el valor de treballar la terra amb la m\u00ednima intervenci\u00f3. \u00c9s el cas del celler Matallonga<\/strong>, a Fulleda, on la Rosa Xifr\u00e9 i en Joan Penella han aprofitat aquest 2020 per fer la conversi\u00f3 total cap a vins biodin\u00e0mics. \u201cDes del primer moment ten\u00edem molt clar com vol\u00edem treballar i vam anar reconvertint les nostres vinyes en ecol\u00f2giques, per\u00f2 amb aix\u00f2 no en vam tindre prou, som persones inquietes i vam fer un pas m\u00e9s, comen\u00e7ar a treballar part de les nostres finques amb agricultura regenerativa\u201d, explica aquesta fam\u00edlia a la seva p\u00e0gina web. El projecte va comen\u00e7ar el 2010 i 10 anys despr\u00e9s (en un any molt dif\u00edcil per la pand\u00e8mia i molt complicat a la vinya pels fongs) han fet un pas valent i combatiu. S\u00f3n un celler familiar, que elabora vins naturals, d\u2019edicions limitades.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Una altra de les propostes per descobrir la comarca sense moure-us de Barcelona \u00e9s visitar la botiga \u201cLes Garrigues, colors i emocions<\/strong>\u201d, al Mercat de la Concepci\u00f3 de Barcelona. L\u2019Erika Budria Becker us atendr\u00e0 amb un enorme somriure. A la parada del mercat hi ha protagonisme pels vins, vermuts, alguns destil\u00b7lats, olis extra verge, els fruits secs, i fins i tot sabons ecol\u00f2gics. La iniciativa parteix del Consell Comarca<\/strong>l i d\u2019algunes empreses de la zona, que volen promoure el producte de qualitat i ecol\u00f2gic de la zona. \u201cSobretot hi tenim elaboracions artesanes de petits productors de la comarca\u201d, assegura Budria. A la botiga tamb\u00e9 es treballa molt i b\u00e9 la promoci\u00f3 tur\u00edstica. \u00c9s com una ag\u00e8ncia de viatges<\/strong>. Podeu comprar qualsevol producte, emportar-vos-el a casa i decidir si la seva etiqueta \u00e9s pr\u00e0cticament un bitllet per anar a visitar la comarca. <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nEl jaciment dels Vilars d’Arbeca, considerada una mini-Troya (Foto de Lleida.com)<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Hist\u00f2ries de monjos desterrats i \u00e0ngels que s\u2019enduien el vi <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nEl celler Purgatori est\u00e0 envoltat de vinyes <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nDavid Barriche, en\u00f2leg del celler Purgatori amb una de les ampolles del celler<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Obres d\u2019art en un museu a l\u2019aire lliure, que podeu seguir a m\u00f2bil <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
La Sargantaneta, la barca de Carlos Santos que penja de dalt d’un arbre \u00e9s una de les obres m\u00e9s simb\u00f2liques<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nLa ruta de les cabanes de volta i el Vilosell <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\nGemma Plazas, Joel D\u00edaz i Tom\u00e0s Cusin\u00e9, en una de les vinyes del celler<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Les Garrigues, a trav\u00e9s dels seus vins <\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Celler Clos Pons en una imatge de la seva web<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n
Les Garrigues a Barcelona<\/h4>\r\n\r\n\r\n\r\n